Cançó d’amor i picor

 

Passejant tot dos per s’arena

baix sa lluna de matinada

a n’el món giravem s’esquena

tu em donaves una besada

Tot anava tan depresa

començaven a suar

 

Sospirant, tot dos tremolaven

abraçats i ajeguts en terra,

quan, de cop, allò me cremava

vaig dir: què és això que s’aferra.

Ets deu dits no me bastaven

no aturava de gratar

 

Sempre que em pica un ou, me grat un ou

I quan me grat un ou, jo faig renou

 

Ajegut damunt ses ortigues

me gratava tota s’esquena

i damunt hi havien formigues

i cridant, plorava de pena

Es deu dits no me bastaven

no aturava de gratar

 

Sempre que em pica un ou, me grat un ou

I quan me grat un ou, jo faig renou