Magdalena

Aquelles tardes grises tan curtes de tardor

sentíem les gavines cantar pel transistor

potser que no en sabia, però no m’importava

i amb quina melangia els grans jo t’esclatava.

després, davora el foc, quan el dia acabava

quan el llum s’apagava, jo t’afaitava ets bigots

i, quan d’amor, ja sadoll, jo te dia xerra, xerra

que agafaré qualque serra i et llevaré ets ulls de poll

I és que t’estim, Magdalena, que es meu amor no se cansa

però ara gira`t d’esquena, que et llevaré ses panses.

Panses for you, panses for me

panses for everybody.